Règims totalitaris i Segona Guerra Mundial

Origen familiar

Mussolini: Fill d'una família humil, el seu pare era ferrer i la seva mare mestra d'escola.

Franco: La família Bahamonde era de Galícia, amb orígens aristocràtics, ja que el pare venia del 7è Comte de Lemos i la mare era descendents de la reialesa portuguesa.

Hitler: Nascut en una família de classe mitjana, el seu pare va ser un agent de duanes. La seva mare, va ser la tercera esposa d'Alois.

Stalin: Fill d'un humil sabater georgià.

Estudis

Mussolini: Va estudiar magisteri, però només va fer de mestre en períodes mai no massa llargs, a més de ser un actiu propagandista del socialisme.

Franco: Es va graduar a l'Acadèmia Militar de la ciutat de Toledo. Va ser ascendit a tinent. Dos anys més tard, va ser destinat al Marroc.

Hitler: El jove Hitler va ser un bon estudiant en primària. Però en sisè, en el seu primer any d'ensenyament, va ser suspès i va haver de repetir curs. Va quedar captivat per les lectures pangermanistes d’un professor.

Stalin: Va ingressar amb una beca al seminari ortodox de Tbilisi, on es va rebel·lar contra l'imperialisme i l'orde religiós. Va ser expulsat per repartir propaganda del Partit Socialista georgià.

Pas per l'exercit

Mussolini: Quan va tindre que fer el servei militar es va escapar cap a Suïssa i quan va pujar al poder del Partit Nacional Feixista i va obtenir el control de les masses i del país es va fer nomenar general.

Franco: La seva carrera s'inicià amb la guerra del Rif que li va permetre ser un dels generals més joves d'Europa, a causa de la més que dubtosa política de premis i promocions dins de l'exèrcit del seu temps.

Hitler: El 28 de juliol de 1914 va esclatar la Primera Guerra Mundial, una setmana després, Hitler es va presentar com a voluntari a l'exèrcit alemany, sent assignat a un regiment, la seva carrera el va portar finalment a ser el màxim dirigent dels exèrcits del Tercer Reich.

Stalin: Durant el seu darrer exili, Stalin va ser reclutat per l'exèrcit rus per lluitar a la I Guerra Mundial, però va ser declarat inútil pel servei a causa del seu braç malmès. La seva carrera política el va conduir fins a obtenir el control de l’exèrcit de l’URSS.

Paper dins de la I guerra mundial

Mussolini: El futur cabdill feixista italià tenia 34 anys i treballava com a periodista, va estar en nòmina dels serveis d'espionatge de Londres, el llegendari EL MEU5. Li pagaven el no-res menyspreable suma de 100 lliures esterlines a la setmana uns diners que Mussolini es gastava probablement en dones. En 1917, durant la Primera Guerra Mundial, Itàlia era aliada de Gran Bretanya. La missió de Mussolini era fer propaganda probàtica perquè el seu país no es retirés de la contesa. També havia de "pressionar" als pacifistes, per mitjà de grups de xoc formats per veterans de guerra, perquè s'abstinguessin d'organitzar protestes. Calia evitar que el malestar social i les vagues provoquessin el tancament de fàbriques a Milà.

Franco: No va participar en la Primera Guerra Mundial

Hitler: Es va mudar a Munich, Alemanya, al maig de 1913. Ho va fer per evitar que ho arrestessin per evadir la seva obligació de servei militar en l'Àustria dels Habsburg, i finançat per l'última quota de l'herència del seu pare. En Munich, va seguir a la deriva, vivint de les seves aquarel·les i esbossos fins que la Primera Guerra Mundial va donar una direcció a la seva vida i una causa amb la qual es comprometria totalment. Segons relats que encara perduren, Hitler era un soldat valent: va ser ascendit al rang de cap, va resultar ferit dues vegades i va rebre diverses medalles. La fi de la guerra va ser un desastre emocional per a Hitler també. Va provocar l'amenaça de la desmobilització, la qual cosa ho va separar de l'única comunitat en la qual s'hi havia sentit còmode i ho va retornar a una vida civil en la qual no tenia rumb ni perspectives professionals. L'exèrcit alemany va emprar a Adolf Hitler com a docent i informant confidencial.

Stalin: La base fonamental de l'ascens al poder de Stalin va ser el control de l'aparell administratiu de l'estat, en un país en el qual l'escassetat era la regla, després de la Primera Guerra Mundial i la Guerra Civil. Al seu torn, la política de Stalin de pregonar l'anomenat «socialisme en un sol país» era vist com un antídot optimista pel que fa a la guerra, en contrast a la posició de la «revolució permanent» de Trotski. En conclusió, Stalin estava en contra de la primera Guerra Mundial, ho difondria amb la intenció de persuadir a gran part de la població.

Estetica del regim

Mussolini:

Salutacions: Salutació Romana.

Símbols:

Roba: L’exèrcit de Mussolini bestia amb camises negres inspirades per les camises vermelles de Giuseppe Garibaldí, uns pantalons grisos i amples, embotits dintre unes botes de color negre que els hi arribaven als genolls.

Franco:

Salutacions: Salutació Romana.
Símbols:

Roba: La roba representava la trista i freda Espanya del règim. Pantalons, jaquetes i gorres de color gris. Les medalles adornen les avorrides vestimentes. Les botes de cuir no son res diferents a les dels alemanys. Els fusells mai falten i són imprescindibles per demostrar autoritat i por.

Hitler:

Salutacions: Salutació Romana.
Símbols:

Roba: La roba dels nazis anava canviant en cada etapa i rang militar, qui s'encarregava de confeccionar les noves indumentàries era el famós modista Hugo Boss. El que no podia faltar en la patriòtica roba era un braçalet de color vermell, amb el símbol nazi dintre un cercle blanc localitzat al braç dret. Les gorres també eren importants, totes elles també tenien en comú una petita figura de l'àguila del partit i una calavera, amb la finalitat de mostrar autoritat i poder. Els anells també eren un element molt destacat de l'exèrcit nazi.

Stalin:

Salutacions: Salutació Romana amb el dit index aixecat.
Símbols:

Roba: La roba adaptada al fred del dur hivern, protegia, donava poder als soldats de Stalin. Les gruixudes casaques eren grises, acompanyades d'una gorra ben estreta. L'arma també era un component molt important de l'equip militar, juntament amb els prismàtics.

Demostració de poder

Mussolini:

- Una llei va anomenar Mussolini cap del govern i li va atorgar tots els poders: nomenava i revocava els ministeris, legislava per mitjà de decrets i controlava tot el poder executiu.

- La llei de Rocco va prohibir els partits i els sindicats, llevat dels feixistes.

- Es va crear una policia política, l'OVRA, que perseguia als opositors.

- Expansionisme militar.

- Intervencionisme econòmic, proteccionisme i autarquia.

- Campaments infantils, juvenils i extraescolars amb una finalitat d'idealització patriòtica.

Franco:

- Era un règim de partit únic segons els models dictatorials i reaccionaris

- Se substitueix la democràcia parlamentària pel sistema de la democràcia orgànica.

- Concentració del poder en una única persona: el Cabdill.

- Negativa de tot dret polític, lingüístic o cultural a les regions

- Restricció de la llibertat d'opinió, d'associació i de reunió

- El catolicisme es converteix en la religió d'estat.

Hitler:

- Dictadura de la NSDAP
- Repressió de tota oposició
- Economia centralitzada, autarquia i rearmament.
- Expansionisme militar.
- Nazificació, control ideològic i social.

Stalin:
- Política de “purgues” polítiques
- Inici de la política de “culte a la personalitat”.
- Autoritat suprema, no discutida i indiscutible del líder.
- Domini absolut de la “línia oficial” del Partit.
- Fort control polític i ideològic sobre tots els àmbits de la societat
- Règim de “terror” polític, que al llarg del període stalinista
- Campaments infantils, juvenils i extraescolars amb una finalitat d'idealització patriòtica.

Ideologia

Mussolini: Era un dictador totalitarista feixista.
Franco: Era un dictador totalitarista feixista.
Hitler: Era un dictador totalitarista feixista.
Stalin: Era un dictador totalitarista comunista.

Fòbies

Mussolini: Li donaven fòbia els gats
Hitler: No suportava als jueus, els culpava del malestar de la població alemanya. Patia halitosis, parodontosis, tenia por al dentista i s'alimentava malament.
Franco: No suportava a els comunistes.
Stalin: No suportava als capitalistes

Paper dins de la II guerra mundial

Mussolini: Va participar a la Segona Guerra Mundial donant suport al govern nazi de Hitler.

Franco: No va participar, però si va enviar tropes com els cascos blaus per ajudar militarment als aliats.

Hitler: Va iniciar la Segona Guerra Mundial amb la invasió de Polònia.

Stalin: Al principi es va aliar amb Hitler per envair i repartir-se Polònia, més tard va ser traït per aquest.

Matances i persecucions

Mussolini: Va crear camps de concentració i de treballs forçats.

Franco: Maances, treballs forçats, persecucions als contraris al règim, el camí cap al paredo, afusellaments, etc.

Hitler: Va crear camps de concentració o de treballs forçats, d’experimentació i més tard els va convertir en camps d’extermini.

Stalin: Va crear els gulags que eren una mena de camps de treball forçats, d’experimentació i en part d’extermini.

Mort

Mussolini: El 28 d'abril de 1945; mort Mussolini en un intent de fugir d'Itàlia. És capturat per la Resistència Italiana costat del seu amant.

Franco: El 20 de novembre de 1975, als 82 anys, Franco mor a causa de les complicacions provocades per la seva edat avançada.

Hitler: El 30 d'abril de 1945, Hitler es va suïcidar per mitjà d'un tret al cap amb la seva dona.

Stalin: L'1 de març de 1953, Stalin va patir un infart que havia paralitzat el costat dret del seu cos.

Herència política

Mussolini: El partit Acció Social.

Franco: El partit Falangista i la monarquia.

Hitler: Els partits sorgits arreu del món amb els mateixos ideals són denominats Neonazis.

Stalin: Després d’ell continua el comunisme.

La coneguda signa de roba «Hugo Boss» és sinònim de qualitat, elegància i, sobretot, alta costura. No obstant això, el seu fundador, Hugo Ferdinand Boss, era conegut en la Segona Guerra Mundial per alguna cosa ben diferent: fabricar els vestits per a les tropes nazis dirigides per Hitler i usar a presoners jueves com a mà d'obra. I és que, aquest costurer alemany va ser durant anys el sastre del Tercer Reich

En 1923, el modista va fundar un petit taller de sastreria en Metzingen, un poble al sud de Stuttgart. Allí, el sastre es va adonar que el negoci era vestir a les tropes hitlerianes.

L'any 1931, Alemanya vivia assolada per les dures condicions que li havien imposat els aliats per ser la nació que havia iniciat la Primera Guerra Mundial. Alemanya es va veure sotmesa a una gran quantitat de deutes, la misèria regnava entre la població.

Adolf Hitler havia pres les regnes del Partit Nazi i el seu discurs començava a convèncer a molts alemanys. I, pel que sembla, un als quals va persuadir va ser Hugo Boss. Al 1931, quan encara Hitler no havia arribat al poder, Boss, que llavors tenia 46 anys, va decidir allistar-se en el Partit Nazi. El seu nombre d'afiliat seria el 508.889.

En 1933, dos anys després de començar la seva aventura tèxtil, Hugo Boss ja havia decidit que el seu futur seria proporcionar la indumentària a les «Waffen SS» (un cos de elit creat per Hitler per a la seva protecció, entre altres funcions), les SA (una organització paramilitar del partit nacionalsocialista), i les Joventuts Hitlerianes.

En 1939 Boss va comprar una fàbrica de teles per estalviar costos en el procés de creació de les peces. El mercat era sens dubte favorable per a la marca.

Posteriorment Hugo Boss va tenir un gran contratemps, la manca de matèries primeres. Boss va utilitzar esclaus procedents de camps de concentració.

No obstant això, Boss va idear una solució senzilla. Reutilitzar la tela. Els alemanys també van tenir una ràpida i eficaç solució, robar als enemics i requisar als països ocupats.

Un altre problema que se li va plantejar a Boss va ser la falta de treballadors. Hugo Boss no va dubtar a utilitzar mà d'obra de treballadors esclaus procedents dels països ocupats, sobretot dones poloneses. Entre 1940 i 1941, van treballar trenta presoners francesos. A més les SS van facilitar a Boss la incorporació d'una vintena de treballadors polonesos procedents de camps de concentració.

Després de la guerra, aproximadament en 1945, les coses canviarien radicalment per a Hugo Boss, que va ser detingut, multat i acusat d'haver ajudar al règim hitlerià, va ser obligat a pagar 80.000 marcs.